Puigdemont i Catalunya. 2ª part

LES MEVES CRÒNIQUES DES D'AMÈRICA

PUIGDEMONT I CATALUNYA

SEGONA PART
 

Carles Puigdemont, President de la Generalitat de Catalunya.

L'ànima degenerada de Puigdemont arriba aviat a la quieta sequedat de l'amargura i ell, també es troba conduït a un infern de terribles quimeres. La violenta passió pel seu futur i la desenfrenada furia per conseguir-ho, són l'afany de les seves hores clares i el turment espantós  de les seves nits. El materialisme ès la manifestació externa d'un rebaixament miserable de l'esperit humà. Un estat sentimental i intel.lectual d'un sistema de negacions que oposa a les velles creències religioses una concepció inhumana de la vida, talment que les despulle de les nobles i fecundes inclinacions, dels íntims anhels i de les indestructibles esperances que encengueren l'antiga fe en el pensament i en el cor de l'home. Cal llegir les veres històries dels ascetes i hi trobareu deliris sensuals, imaginàries delectacions de menjars saborosos i de dones despullades, d'una baixesa moral que cercaríeu de bades en les aventures de Don Joan Tenorio i en els convits de Pantagruel. A davant del món viu de Catalunya, amb una llei de gran incorrecció, Puigdemont limita la llibertat del seu poble i és insensible al remordiment per la crueltat amb què trepitja la dignitat humana en el seu tracte amb l'altre gent. El mes nobles plaers espirituals se li entenebreixen o afoguen en l'ambient del seu materialisme groller, i quan pensa ser més víu que els altres passa pel món envejant la fosca i migrada delícia de les bèsties. Aquest ser malaventurat és com la polpa morta de la nostra civilització.

Proclamaciò de la II República Espanyola l'any 1931.

La República no ha deixat de ser un pensament per un Puigdemont altiu. Jo no sabria què vol dir aixó de ser republicà, mes posat davant de les coses que solen oposar-se a la República, no sé com ho faria per deixar de ser-ho. Crec de bona fe que els temps dels ideals abstractes ha passat. Poques causes de descomposició moral podrien trobar-se com "aquesta pau" de la segona República restaurada l'any 1931 d'una manera improvisada, fora de control i d'una forma lluny de la legalitat. Les eleccions del 14 d'abril de 1931 foren municipals. Penso que la pau viril ès suportable perquè suposa totes les energies humanes a l'aguait, a punt d'atacar i destruir els gèrmens de corrupció de tornar un cop, encabritant-se contra l'injúria i contra l'ofensa i la humiliació. La dreta espanyola estava convençuda de les infàmies i vergonyes que sobre ella vertien els representants de la nova República, i no sols aixó, sinó que foren vilment expulsats a la força de les institucions que legalment representavan a més d'imposar criteris totalitaris que desembocaren en la tragèdia de l'any 1934 i dos anys després en la guerra civil 1936-1939.

Ni amb penitència, ni misericòrdia, podrá sortir la República de les aigües pútrides en què encara està enfangada fins al coll. L'home no hi oblida mai, que res valora tant la vida com l'estar disposat a perdre-la per la glòria, per la llibertat o per l'honor. Em pregunto: aquesta es la República que vol imposar a la força el Puigdemont amb el 66% de catalans en contra. Amb cents i cents de Pymes i Copymes fugint de Catalunya?. De decenes de grans i petits bancs i empresaris també fugint de Catalunya?. Aixó s'ha convertit amb una Comunitat  que viu en un règim de la mentida, sense pols i amb uns dirigents sense seny, sense prestigi internacional, que es donen a la vida per la baixa satisfacció del goig i s'hi arrapen cegament, d'on ve una ànsia i un terror irracional i tràgic de la mort. No és el Puigdemont el cavaller de les edats heroiques dels catalans que van donar la vida per la pàtria espanyola -a Cuba, al Marroc i altres indrets-, i per els reis d'Espanya.

 

Ramón Quiñonero Solano, autor d'aquest estudi.

Aquí tenim el tipus de ciutadà que ha produït la segona República espanyola. N'hi ha pocs, però son violents i han après del terroristes que Terra Lliure va edificar per sotmetre a la burgesía catalana. Prova d'aixó n'ès l'assesinat de'n Viola i d'altre pròcer amb bombes lapa aplicades al seus pits.

 

P1080374 - Dissabte, 7 d'octubre de 2017 - MANIFESTACIÓ A PALMA "EN DEFENSA DE L'UNITAT D'ESPANYA" ¡ESPAÑA UNIDA JAMÁS SERÁ VENCIDA!

Puigdemont s'ha desinteressat de l'Universitat, de la legitimitat i del governar. S'ha entregat a les turbes de la CUP i d'altres organitzacions que gràcies a la democràcia espanyola pululen pels cenàculs del Poder més radical. Aquesta gent té una tendència irresistible a la sistematització del seu món. Volen abastar la lluna amb les mans i distingir el seu propi cos del món extern.